“Rehabi(li)tar el Centre Històric” – VARIACIONS de Helena

"Rehabi(li)tar el Centre Històric

El carrer Suda és un carrer molt petit, gairebé oblidat. És el carrer més proper a les escales que donen accés al conjunt monumental de la Seu Vella. Allí tan sols hi resta un edifici en peu, que pertany a una d'aquelles “illes desconsolidades” del Centre Històric. Illa amb més buits que plens: 4 edificacions (1 habitada, 1 tapiada, 1 semi desocupada i una altra amb més “activitats” que habitatges) i 3 solars buits. El resultat... desolador.

L'estat d'abandó d'aquesta zona es pot entendre que no comprendre si tenim en compte els Plans dibuixats en l'avanç del POUM. És una àrea de reestructuració i per tan subjecta a possibles grans canvis. La conseqüència principal de formar part d'aquest “club dels futurs plans incerts” és que les imprescindibles i molt necessàries petites intervencions dels espais antics, es posposen o directament s'eviten fins que no s'assentin les propostes municipals. Conseqüentment la degradació-abandó s'enceba en aquests indrets. És un peix que es mossega la cua. Ni els propietaris fan els arranjaments necessaris en el seu patrimoni, ni l’Ajuntament acaba ocupant-se de petits i importants detalls com la millora o incorporació de l’enllumenat públic.

El que costa de comprendre és que si les noves tendències en la intervenció dels centres històrics passen per la peatonalització i l’eliminació del transport privat, perquè ara s'aposta per modificar trames urbanes en pro dels vehicles? Perquè es tenen tant en compte pautes de consum basades en la popularització de l'ús del vehicle privat?

Sembla com si el què és planteges ara són les propostes urbanístiques i arquitectòniques que havien de donar resposta a les necessitats de les classes mitja-alta que va abandonar el barri cap als anys 60 i 70 direcció a la perifèria. Però és això el que necessita avui el barri? Els que hi vivim estem d’acord en aquest estil de vida lligat al consum i al vehicle i menys lligat a la producció d'identitat? Com queda el comerç local, per exemple?

Si en els darrers 35 anys, malgrat els esforços invertits, no s'ha aconseguit ni tan sols frenar la degradació del Centre Històric, el que ens cal és qüestionar l’existència d’un objectiu real per a reeixir el barri. O dit d’altra manera, potser el problema és que no sabem quins són els resultats que esperem obtenir.....? El què no voldria pensar és que tot això respon purament a interessos de tipus econòmics, perquè l'abandó dels centres històrics forma part d'un mecanisme recurrent dins de l'economia capitalista, és el què Soroando i Ardua anomenen “destrucció creativa”. Consisteix en la redefinició successiva del valor dels seus espais per aconseguir la seva devaluació. El motiu és augmentar la diferència entre el seu valor econòmic i el que es podria assolir en altres condicions.

Malgrat tot, m'agradaria pensar que simplement el què ha passat és que no n’ha sabut atorgat a la ciutadania la potestat real per formar part dels projectes que s’han anant succeint.

S’han fet i desfet plans i projectes, informant més o menys, que no atenent a les demandes i les necessitats dels veiïns i veïnes. Es parla de rehabilitació quan es vol dir inversió; d'esponjament quan és vol dir buidatge i de recuperació quan es vol dir momificació. Es parla de participació quan es vol dir explicacions raonades. Vet aquí la perversió del llenguatge.

Les persones som les que configurem la identitat de la zona on vivim. D'aquesta manera l'espai queda impregnat de la humanitat que per exemple li aporta el carnisser sempre que et saluda des de l'altra punta del carrer, o el noi africà que et dedica una estrofa al passar pel seu costat o la hostalera que et regala un cafè a canvi d'un dibuix. En el moment que relacions com aquestes es perden també ho fa la qualitat humana de tot aquest indret.

No crec que l’aposta plantejada en aquest nou “Plà de futur” sigui una veritable aposta de futur, més aviat és una aposta amb un regust de temps passats. Perquè no té suficientment en compte tot aquesta identitat humana que el fa diferent i únic

Potser ja ha arribat l’hora d’aplicar la teoria que predica que per implantar amb èxit qualsevol tendència futura que suposi un canvi de l’estat actual es imprescindible també invertir esforços en implicar als qui més l’hauran d’usar, gaudir, patir i cuidar. Una inversió que també contempli un temps d’adaptació conjunta.

Fins i tot a Copenhage es va necessitar un temps per a què la ciutadania acceptés treure el vehicle del centre, i avui és un èxit acceptat i reconegut a nivell mundial. Ni veïns ni govern ho consideren una imposició. La clau és que tothom se l'ha fet seu.

Ho podrem fer al Centre Històric?

DIS